dilluns, 15 de novembre del 2010

PREGUNTES REPÀS SOBRE LES 4 GRANS CRÒNIQUES


1.     Situa el context politicosocial de la Corona d’Aragó.
2.     Explica què eren els Furs.
3.     Parla sobre la Cancelleria Reial.
4.     Què era la koiné?
5.     En quins segles s’escriuen les Cròniques?
6.     Qui les va escriure?
7.     Quines finalitats comunes tenien?
8.     Explica la Crònica de Jaume I.
9.     Explica la Crònica de Muntaner?
10.  Explica la Crònica de Desclot.
11.  Explica la Crònica de Pere el Cerimoniós.

dimecres, 10 de novembre del 2010

LES FUNCIONS DEL LLENGUATGE (1r BAT)

Rep el nom de funció del llenguatge cadascuna de les finalitats que els parlants donen als enunciats en el moment de produir-los, d'acord amb la seua necessitat comunicativa.
Les sis funcions descrites deriven cada una d'un dels sis elements o factors que constitueixen el procés de la comunicació. La consideració de les funcions del llenguatge pot permetre una elaboració dels tipus de textos (classificació d'aquests segons el predomini d'una o altra) i servir per a una anàlisi inicial de missatges de diversa índole: literaris, publicitaris, científics, legals, etc.

Funció expressiva: aquella que manifesta l´actitud, el sentiment, o la intenció de l´emissor, de manera que el missatge se centra en ell.
Funció apel.lativa o conativa: aquella que impulsa el receptor a actuar d´una forma determinada, de manera que el missatge se centra en ell.
Funció poètica: funció del llenguatge que pretèn crear un efecte estàtic o creatiu, de manera que el missatge se centra en ell mateix.
Funció referencial: funció del llenguatge en la qual l´emissor informa objectivament, sobre algun aspecte de l´entorn comunicatiu, de manera que el missatge se centra en el context.
Funció metalingüística: aquella mitjançant, la qual es parla de la llengua mateixa, de manera que el missatge se centra en el codi lingüístic.
Funció fàtica: aquella que manifesta la intenció de mantenir la comunicació amb el receptor, de manera que el missatge se centra en l´establiment, d´un contacte social per mitjà d´un canal.
PER A PRACTICAR
EXERCICI SOBRE LES FUNCIONS DEL LLENGUATGE

dilluns, 25 d’octubre del 2010

Influència no llatina: substrat, superstrat, adstrat (Batxillerat d'Humanitats)

El substrat preromà (abans de l’arribada del llatí)
Algunes influències lingüístiques deixades pels pobles indoeuropeus: els celtes: (S. VII-V a C.) són mots col•loquials com: balma, banya, blat, camí, llauna, llegua, maduixa, tancar, rusc, etc, i topònims; Besalú,Verdú, Queralbs, Queralt, Cadaqués, etc.
Els fenicis i cartaginesos (substrat púnic) (Eivissa, S. VII a C.) ens deixaren alguns topònims: Eivissa, Maó.
Els grecs (Empúries S. VII a C.) mantingueren una escassa relació amb els pobles indígenes i, per tant la influència lingüística del grec per substrat és escassa (els topònims Roses i Empúries. El grec ha deixat al català elements lingüístics per altres vies: 1) a través llatí vulgar (pronúncia vulgar o clàssica: ametlla, pergamí,), 2) per adstrat, durant l’edat mitjana (galera, sirgar) 3) per adstrat, durant l’època moderna: llenguatge tecnicocientífic.
Les influències per substrat iberobasc (civilització ibèrica: S. VI/V-I/II a C.) també atenyen el lèxic comú (gavarra, pissarra, bassa, carrasca, estalviar, isard, artiga, xarrupar, etc.) com la toponímia (Orseja, Enveig, Gerri, Arinsal, etc.). És difícil establir exactament els elements procedents de les llengües ibèriques, que són desconegudes dels procedents del basc, d'origen també desconegut.
Les invasions germàniques
Les invasions pobles germànics contribuïren, entre altres causes, a la caiguda de l'imperi romà d'Occident (476 d. C.). L'ocupació visigòtica península (S. V-VII d. C-712-719 ocupació musulmana) fou reduïda i poc consistent; per tant, no es dugué a terme La substitució del llatí. Les influències lingüístiques germàniques són de diversa mena: 1) a través llatí, 2) durant les invasions (visigots, francs) 3) posteriors al llatí. Exemples de mots procedents de les llengües germàniques són noms comuns (arenga, esperó, espia, esperó, estrep, guaita, guerra, guaita, guerra, blasó, baró, trampa, guant, etc.), topònims (Geltrú, Llofriu, Gisclareny, etc., antropònims (Alfons, Àlvar, Elvira).
Les influències de l'àrab (per superstrat)
La dominació àrab es produí entre els segles VIII i IX a la Catalunya vella, entre els segles VIII i XI a la Catalunya nova, i entre els segles VIII i XIII al País Valencià i les Illes. La influència del superstrat àrab és, doncs, més important en aquests dos últims llocs. Els arabismes del català, a diferència dels del castellà, en general no presenten l'article al- aglutinat al principi de mot (ex. algodón/cotó, alquitrán/quitrà).
Algunes influències lingüístiques de l'àrab són: noms comuns (arracades, xarop, magatzem, safareig, rajola, gandul, albercoc, síndria, alcohol, càmfora, aixeta, catifa, flassada, garbí, xaloc, albarà, suana, tarifa, etc.), topònims (Albaida, Vinaròs, Altafulla, Benidorm, antropònims (Borja, Massot, Mesquida, Ràfols,etc.)
Adstrat és l'influx entre dues llengües que després de conviure durant un temps en un mateix territori viuen separades en dos territoris veïns cadascuna amb la seva pròpia llengua.
Adstrat també es aplicat per molts lingüistes per designar l'influx mutu de dues llengües o dialectes veïns, com per exemple l'influx constant entre el català i el castellà o entre el gallec i el basc.

dimarts, 19 d’octubre del 2010

Bases VI Premio Literario-Gastronómico Pou de la Neu

ANAR AL WEB
1. Pueden optar al VI Premio Literario-Gastronómico Pou de la Neu 2010, convocado por el Hotel Gastronomic Pou de la Neu, con la colaboración del diario INFORMACION, obras en prosa en el contexto de las cuales la gastronomía tradicional mediterránea tenga un carácter principal. Las obras han de ser inéditas y escritas en lenguas castellana y valenciana. Se entiende como prosa gastronómica un texto de carácter predominantemente literario, delimitado en el género cuento. Quedan excluidos los recetarios de cocina, guías gastronómicas etc... En caso de duda, el jurado tendrá plenos poderes para determinar si la obra presentada se ajusta al objeto del premio. Los autores sólo podrán ganar el premio una convocatoria.
2. Los originales deberán tener una extensión máxima de ocho folios, escritos a doble espacio y con 30 líneas por folio. 
3. El premio está dotado con 2.000 euros y un objeto representativo del galardón. Además, los lectores del diario INFORMACION podrán optar al concurso de una estancia en el Hotel Gastronomic Pou de la Neu durante un fin de semana en la fecha a decidir por la dirección del establecimiento.
4. El relato ganador será publicado en las páginas del diario INFORMACION. Además, cuando se cumpla la décima edición, se publicará un volumen que recogerá las obras ganadoras de los próximos cinco años.  
5. El premio será otorgado por votación de un jurado formado por seis miembros, designados por la empresa organizadora del certamen. La misma se reserva el derecho de convocar el jurado, que se designa en cada convocatoria.
6. El Premio Literario-Gastronómico Pou de la Neu tiene periodicidad anual.
7. El premio podrá ser declarado desierto de estimar el jurado que ninguna de las obras presentadas tiene suficiente calidad literaria.
8. Los originales tendrán que ser presentados por triplicado, perfectamente legibles y firmados por el autor, indicando con claridad el nombre, apellidos, domicilio y número de teléfono.En caso de utilizar pseudónimo, los mencionados datos deberán figurar en un sobre aparte. El pseudónimo nunca se hará público sin la autorización del autor.
9. El plazo de admisión de los originales finalizará el 1 de diciembre de 2010, y el premio será otorgado el día 17 de diciembre de 2010, tras la celebración de un almuerzo en el que el plato principal tenga una relación directa con la obra ganadora. Los originales deberán ser enviados a Hotel Gastronomic Pou de la Neu, Alt de la Carrasqueta s/n. 03100 Xixona (Alacant), con la indicación “Para el Premio Literario-Gastronómico Pou de la Neu”. Pueden consultar página web de la empresa organizadora en www.poudelaneu.com    
10. Todos los originales presentados al premio que se ajusten a los plazos y a la forma, no podrán ser retirados antes de que el jurado haga pública su decisión. La presentación al premio comporta la aceptación de sus bases.    
11. Una vez adjudicado el premio, los autores que no hayan sido premiados podrán recoger los originales en el Hotel Gastronomic Pou de la Neu, en el plazo de dos meses, previa presentación de DNI, pasaporte o carne de conducir. Transcurridos dos meses desde la concesión del Premio, la empresa organizadora podrá destruirlos. La empresa organizadora no se responsabiliza de la pérdida ocasional de algún original.

dimarts, 5 d’octubre del 2010

ELS ALUMNES DE 1r D'ESO DE L'IES LUÍS GARCIA BERLANGA PARTICIPEN EN LES TROBADES D'ESCOLA EN VALENCIÀ

Escola Valenciana “oxigena” la Diada amb una macrofesta per la llengua


L'acte, que inclou tallers infantils, una fira d'entitats, actuacions i un concert d'Obrint Pas, conclou les celebracions dels 25 anys de Trobades d'Escoles en Valencià


01/10/10 15:30 - València - Redacció

El 9 d'Octubre comptarà enguany amb un gran acte cívic i reivindicatiu per dignificar el valencià organitzat per Escola Valenciana que servirà per culminar el 25é aniversari de les Trobades d'Escoles en Valencià i també per “oxigenar” una Diada que l'entitat considera massa focalitzada en els actes institucionals.

Martí ha lamentat la política lingüística del govern valencià tot recordant les retallades de les subvencions a associacions que promouen la llengua i la falta de places d'ensenyament en valencià, i ha afegit que “la millor forma de dignificar la llengua seria que l'alcaldessa de València parlara en valencià”.

Barberà, però, ni tant sols ha contestat a la petició de permís d'Escola Valenciana per celebrar la macrotrobada del Nou d'Octubre a l'Albereda. Per això tindrà lloc al passeig marítim, dependent de la Direcció de Costes del Ministeri de Medi Ambient, que sí ha donat la corresponent autorització.

La Festa pel Valencià comptarà amb tallers infantils, una fira d' entitats cíviques i culturals i diferents actuacions com la de la Coral del Micalet, el Grup Trobada, Àlvar Carpi o Paco Muñoz acompanyat d'una coral de 250 alumnes de Torrent, i un concert, a la nit, d'Obrint Pas.

L'activitat més reivindicativa la protagonitzarà l'alumnat dels centres d'ensenyament en valencià que dipositaran llibres confeccionats per ells, sobre el valor del valencià, en la base de vidre d'una escultura de Manuel Boix encarregada per a l'ocasió
ELS ALUMNES VAN FER UNES CLAUS QUE ES VAN ENVIAR A VALÈNCIA. ACÍ TENIU LES FOTOS.


dimecres, 29 de setembre del 2010

MUY IMPORTANTE

> Como actuar ante un fuego de freidora u olla.
  MUY INTERESANTE TE PUEDE SALVAR LA CARA O LA VIDA.  En el caso de que olvides al fuego una olla o freidora  con aceite, y esta se prenda fuego, Seguir las  instrucciones. 
  •   EVITA EL PÁNICO.
  •    APAGA EL FUEGO ACTUANDO SEGÚN SE EXPLICA A CONTINUACIÓN
  •   1º Mojar un paño, retuérzalo, retirando el exceso de agua para que este NO SUELTE AGUA.
  •   2º Colocar el paño sobre la olla/freidora y espera hasta que se enfríe y no salga mas vapor.
  •   NUNCA INTENTES MOVER LA OLLA o FREIDORA.
  •     NUNCA ECHES AGUA, pues los salpicones correrán el fuego y los efectos son devastadores.
  •   Ve el vídeo. No guardes esta información sólo para tí.
>

diumenge, 26 de setembre del 2010

LLIBRE DE LECTURA 1ª AVALUACIÓ BATXILLERA HUMANITATS

Què fa Ramon Muntaner entre nosaltres, a pocs anys del segle XXI? Què farem nosaltres amb un text del segle XIV (n'inicià l'escriptura l'any 1325) que intenta situar-nos en la dinàmica d'una societat generadora de bel·licositats quasi constants?
Per què un home de seixanta anys es preocupa de conservar la memòria col·lectiva d'un cosmos ordenat sota una única senyera?
Això, i molt més, són les memòries de Ramon Muntaner: allò que ell sempre anomenà el llibre i que, després, ha estat reportat sempre entre nosaltres com La Crònica de Muntaner. La més viva, directa, colpidora i generadora d'informació dialogal, entre les Quatre Grans Cròniques de la nostra literatura, de la qual ara en presentem els fragments més interessants en una nova versió modernitzada.
Ramon Muntaner (1265-1336) «nadiu de la vila de Peralada i ciutadà de València» té la paraula. Nosaltres el gran plaer de conéixer-lo. I que siga per a bé.

TREBALL 1r DE BATXILLERAT HUMANITATS

ACÍ US DEIXEM UN ENLLAÇ PER TREBALLAR I COMPRENDRE LA POESIA TROBADORESCA. EL TREBALL ES POT FER AMB PARELLES, EN GRUP O INDIVIDUAL. SI TENIU CAP DUBTE PODEU ESCRIURE A josepmiquel.berlanga@gmail.com
Ai, amor, amor, amor!
Un invent català del segle XII?


divendres, 3 de setembre del 2010

PRESENTACIÓ DEL CURS 2010/2011

EL PROPER DIA 20 DE SETEMBRE ES PRESENTARÀ EL NOU CURS ESCOLARS. JA DIREM ELS HORARIS DELS CURSOS.
9:30h. - 10:30 hores 4t ESO
10:00h. - 11:00 hores 3r ESO
11:00h. - 11: 30 hores 2n ESO
12:00h. - 13:00 hores 1r ESO

divendres, 28 de maig del 2010

LES TROBADES










ACÍ TENIU ALGUNES FOTOS DE LES TROBADES. GRÀCIES ALS ALUMNES DEL CENTRE QUE HAN PARTICIPAT.

LA VALENCIANITAT D'ALACANT

PRIMER TREBALL DEL PROJECTE "A VISTA DE PARDAL" En aquest primer projecte tenim l'objectiu de què l'alumnat descobrisca...