El substrat preromà (abans de l’arribada del llatí)
Algunes influències lingüístiques deixades pels pobles indoeuropeus: els celtes: (S. VII-V a C.) són mots col•loquials com: balma, banya, blat, camí, llauna, llegua, maduixa, tancar, rusc, etc, i topònims; Besalú,Verdú, Queralbs, Queralt, Cadaqués, etc.
Els fenicis i cartaginesos (substrat púnic) (Eivissa, S. VII a C.) ens deixaren alguns topònims: Eivissa, Maó.
Els grecs (Empúries S. VII a C.) mantingueren una escassa relació amb els pobles indígenes i, per tant la influència lingüística del grec per substrat és escassa (els topònims Roses i Empúries. El grec ha deixat al català elements lingüístics per altres vies: 1) a través llatí vulgar (pronúncia vulgar o clàssica: ametlla, pergamí,), 2) per adstrat, durant l’edat mitjana (galera, sirgar) 3) per adstrat, durant l’època moderna: llenguatge tecnicocientífic.
Les influències per substrat iberobasc (civilització ibèrica: S. VI/V-I/II a C.) també atenyen el lèxic comú (gavarra, pissarra, bassa, carrasca, estalviar, isard, artiga, xarrupar, etc.) com la toponímia (Orseja, Enveig, Gerri, Arinsal, etc.). És difícil establir exactament els elements procedents de les llengües ibèriques, que són desconegudes dels procedents del basc, d'origen també desconegut.
Les invasions germàniques
Les invasions pobles germànics contribuïren, entre altres causes, a la caiguda de l'imperi romà d'Occident (476 d. C.). L'ocupació visigòtica península (S. V-VII d. C-712-719 ocupació musulmana) fou reduïda i poc consistent; per tant, no es dugué a terme La substitució del llatí. Les influències lingüístiques germàniques són de diversa mena: 1) a través llatí, 2) durant les invasions (visigots, francs) 3) posteriors al llatí. Exemples de mots procedents de les llengües germàniques són noms comuns (arenga, esperó, espia, esperó, estrep, guaita, guerra, guaita, guerra, blasó, baró, trampa, guant, etc.), topònims (Geltrú, Llofriu, Gisclareny, etc., antropònims (Alfons, Àlvar, Elvira).
Les influències de l'àrab (per superstrat)
La dominació àrab es produí entre els segles VIII i IX a la Catalunya vella, entre els segles VIII i XI a la Catalunya nova, i entre els segles VIII i XIII al País Valencià i les Illes. La influència del superstrat àrab és, doncs, més important en aquests dos últims llocs. Els arabismes del català, a diferència dels del castellà, en general no presenten l'article al- aglutinat al principi de mot (ex. algodón/cotó, alquitrán/quitrà).
Algunes influències lingüístiques de l'àrab són: noms comuns (arracades, xarop, magatzem, safareig, rajola, gandul, albercoc, síndria, alcohol, càmfora, aixeta, catifa, flassada, garbí, xaloc, albarà, suana, tarifa, etc.), topònims (Albaida, Vinaròs, Altafulla, Benidorm, antropònims (Borja, Massot, Mesquida, Ràfols,etc.)
Adstrat és l'influx entre dues llengües que després de conviure durant un temps en un mateix territori viuen separades en dos territoris veïns cadascuna amb la seva pròpia llengua.
Adstrat també es aplicat per molts lingüistes per designar l'influx mutu de dues llengües o dialectes veïns, com per exemple l'influx constant entre el català i el castellà o entre el gallec i el basc.
